Hort vertical / Huerto vertical

Seguim amb la jardineria i el reciclatge!!

Com vam mencionar en l’últim post, intentem tenir el nostre petit balconet el més verd i sostenible possible.

Tenim un espai bastant reduït, però jo emparrada que volia un hortet de plantes aromàtiques. Així que l’única solució que vam trobar va ser … l’Hort VERTICAL! D’aquesta manera estalviem metres quadrats si el penjem a la paret.

En el nostre cas hem pintat el paler de blanc, per fer joc amb el mobiliari que tenim.

Ens vam decidir per plantar:

Maduixetes : La maduixera o fraulera és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals q

ue es toquen, de color crema. És de port baix i es multiplica vegetativament per estolons o sexualment a través de llavors. La temperatura òptima de creixement és 10-13ºC a la nit i 18-22ºC durant el dia. A l'hivern alenteix el seu metabolisme i quan va arribant l'estiu dóna la màxima esplendor de fruit. Arriba a assolir una alçada entre 5 i 30 centímetres.

Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i neotropical. Es fa en boscs o llocs ombrívols. En estat silvestre, es pot trobar en totes les zones temperades de l'hemisferi Nord. És conreada pels seus fruits anomenats fraules o maduixes, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraga o maduixot, un híbrid en part d'origen americana.

Espígol : espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó o lavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia que ve de lavo que significa purificar. Popularment és coneguda com espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada a la subclasse Asteridae, és important, ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un aqueni.

L'espígol és una herba mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència.

Orenga: L'orenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies. És molt similar al marduix, però a diferència d'aquest normalment creix de forma silvestre. És autòctona d'Europa, i és present a la regió mediterrània i al sud i centre d'Àsia. A la Península Ibèrica rareja al País Valencià i manca a les Illes Balears, en canvi, a Catalunya l'orenga és freqüent a les vorades eixutes del bosc caducifoli, a la muntanya mitjana, des dels Pirineus al Baix Llobregat, i als Ports de Beseit.

Marialluïsa  : La marialluïsa (Aloysia citrodora) és una planta arbustiva de la família de les Verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Perú i Xile) però que podem trobar cultivada en jardins i horts. També es coneix amb els noms de Maria Lluïsa, herba Lluïsa, herba de la princesa, berbena de nucs florits o reina Lluïsa. És fotòfila i prefereix climes càlids constants, s'ha de protegir de les gelades i no tolera la boira. Exigeix sòls ben drenats, humits a l'estiu i bastant fèrtils. S'adapta bé a altituds que van des del nivell del mar fins als 800 metres. Floreixen a l'estiu.

Menta : Són espècies herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterranis que fan que sovint es comportin com espècies que envaeixen tot l'espai. Les fulles són de disposició oposada i són simples i de forma oblonga a lanceolada sovint tenen el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lòbuls amb colors que van del blanc al porpra. El fruit és una càpsula amb fins a quatre llavors.

Romaní : El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es matxaquen les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.

Alfàbrega : L'alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual encara que hi ha algunes espècies que són perennes com d'alfàbrega Africana Blava i la Santa Tailandesa. És de creixement baix (entre 40–60 cm) amb fulles herbàcies de color verd llustrós a l'anvers i una mica més clar al revers on podem trobar unes glàndules, cadascuna de les quals conté una goteta d'essència i que són les causants de la seva aromaticitat. Són fulles amples de 3 a 5 cm de longitud, lleugerament peciolades i oposades. Dentades i de textura sedosa. En algunes varietats agafen un color morat porpra. Són simples, de forma ovalada o oblonga, lanceolades, atenuades a la base, nervadura pennada, lleugerament dentades encara que hi ha varietats de jardí que són senceres i de textura sedosa.

Tija erecta i ramificada des de la base. Arrodonida per sota i quadrangular a la part superior. Tendeixen a tornar-se llenyoses i espesses. Tenen un borrissol recobrint tota la superfície. Emet flors agrupades en espigues florals poc denses i tubulars de color blanc, rosa o violeta en verticils de 6 flors cadascun. Estan disposades en una cima de 8 radis. Les flors són de mida variable i amb peduncle. La corol·la té de 8 a 10 mm de llarg i és de color blanc, rosa o violeta. Són flors bilabiades. El llavi superior està dividit en quatre lòbuls i l'inferior és sencer. Té un calze que està dividit en cinc lòbuls ciliats: els dos anteriors més estrets i aguts i el superior arrodonit i més gran que els altres i queda superposat, aixecat i desbordat. Té 4 estams que tenen els filaments i les anteres de color blanc. Els estams no estan dirigits cap al llavi superior com les altres laminaceas, sinó sobre el llavi

inferior.

Aquesta planta és molt sensible a les gelades. Rara en estat silvestre. Es troba de 0 a 1000 m d'altitud però està millor en altituds inferiors, ja que en augmentar l'altitud, disminueix el rendiment en olis essencials. Es cultiva únicament per llavors, que es poden sembrar en planters o tests en un hivernacle a principis o mitjan de la primavera. Requereix una posició solejada, encara que en climes d'estius molt calorosos agraeix un poc d'ombra i sòls fèrtils, permeables i humits.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Seguimos con la jardinería y el reciclaje!
Como mencionamos en el último post, intentamos tener nuestro pequeño balcón el más verde y sostenible posible.

Tenemos un espacio bastante reducido, pero yo emparrada que quería un huerto de plantas aromáticas. Así que la única solución que encontramos fue ... un  Huerto VERTICAL! De esta manera ahorramos metros cuadrados si el colgamos en la pared.

En nuestro caso hemos pintado el paler de blanco, para hacer juego con el mobiliario que tenemos.

Nos decidimos por:

fresas: La fresa o fraulera es una planta herbácea perenne, vivaz, estolonífera, de hojas trifoliadas, de flores blancas y de frutos en núcula, dispuestos sobre receptáculos carnosos y rojos, llamados en conjunto fresas. Pueden tener hasta cinco flores por planta, con cinco pétalos que se tocan, de color crema. Es de porte bajo y se multiplica vegetativamente por estolones o sexualmente a través de semillas. La temperatura óptima de crecimiento es 10-13 º C por la noche y 18-22 º C durante el día. En invierno ralentiza su metabolismo y cuando va llegando el verano da el máximo esplendor de fruto. Llega a alcanzar una altura entre 5 y 30 centímetros.

Las especies de fresa son originarias de las regiones holártica y neotropical. Se hace en bosques o zonas sombrías. En estado silvestre, se puede encontrar en todas las zonas templadas del hemisferio Norte. Es cultivada por sus frutos llamados fresas o fresas, pero ha sido casi totalmente sustituida por el fresón o fresón, un híbrido en parte de origen americano.

 Lavanda: Lavanda ver, especias, lavanda de verano, espiga, barballó o lavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) es un arbusto de la familia de las lamiàcies o labiadas reconocida como planta medicinal. También se le llama Lavandula angustifolia que viene de Lavoir que significa purificar. Popularmente es conocida como lavanda o lavanda. Esta familia de labiadas, situada en la subclase Asteridae, es importante, ya que comprende unas 3.000 especies agrupadas en 200 géneros. Es una planta perenne aromática con hojas lanceoladas y inflorescencia con varias flores azuladas agrupadas formando una especie de espiga laxa. Los tallos son de sección cuadrada. Florece a principios de verano y el fruto es un aquenio.

La lavanda es una hierba mediterránea que florece en verano, a partir del mes de junio. Su origen es del oeste de la cuenca mediterránea y habita terrenos calcáreos, secos, pobres y soleados para poder florecer intensamente de las montañas del Principado catalán y de la mitad septentrional de la Comunidad Valenciana. También es cultivado en Europa (Croacia, Italia, Francia y Portugal) y América por su esencia.

Orégano: El orégano, hierba musca o roca morera, es una planta aromática, perenne, de la familia de las lamiàcies. Es muy similar al mejorana, pero a diferencia de éste normalmente crece de forma silvestre. Es autóctona de Europa, y está presente en la región mediterránea y en el sur y centro de Asia. En la Península Ibérica rareja en Valencia y falta en las Islas Baleares, en cambio, en Cataluña el orégano es frecuente en los bordillos secas del bosque caducifolio, en la montaña, desde los Pirineos en el Baix Llobregat, y los Puertos de Beceite .

  Luisa: La verbena (Aloysia citrodora) es una planta arbustiva de la familia de las verbenaca con origen en América del Sur (Argentina, Uruguay, Perú y Chile) pero que podemos encontrar cultivada en jardines y huertos. También se conoce con los nombres de María Luisa, hierba Luisa, hierba de la princesa, verbena de nudos floridas o reina Luisa. Es fotófila y prefiere climas cálidos constantes, debe protegerse de las heladas y no tolera la niebla. Exige suelos bien drenados, húmedos en verano y bastante fértiles. Se adapta bien a altitudes que van desde el nivel del mar hasta los 800 metros. Florecen en verano.

Menta: Son especies herbáceas perennes y aromáticas que alcanzan una altura máxima de 120 cm aproximadamente. Tienen unos rizomas subterráneos que hacen que a menudo se comporten como especies que invaden todo el espacio. Las hojas son de disposición opuesta y son simples y de forma oblonga a lanceolada menudo tienen el margen aserrado. Las flores tienen dos labios y cuatro lóbulos con colores que van del blanco al púrpura. El fruto es una cápsula con hasta cuatro semillas.

 Romero: El romero o romero (Rosmarinus officinalis) es una planta de la familia Lamiaceae o lamiàcies. El romero es un arbusto mediterráneo muy conocido gracias a sus usos culinarios y medicinales. En catalán, el romero o romero también se conoce con el nombre de tonto. El romero posee en sus hojas glándulas que contienen aceites esenciales que le confieren una fragante, fresca y fuerte olor, sobre todo cuando se machacan sus hojas. Es un condimento tradicional de la cocina mediterránea.

Albahaca: La albahaca, albahaca, albahaca, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la familia de las lamiàcies, es una hierba aromática anual aunque hay algunas especies que son perennes como de albahaca Africana Azul y la Santa Tailandesa. Es de crecimiento bajo (entre 40-60 cm) con hojas herbáceas de color verde lustroso en el haz y algo más claro en el reverso donde podemos encontrar unas glándulas, cada una de las cuales contiene una gotita de esencia y que son las causantes de su aromaticidad. Son hojas anchas de 3 a 5 cm de longitud, ligeramente pecioladas y opuestas. Dentadas y de textura sedosa. En algunas variedades toman un color morado púrpura. Son simples, de forma ovalada u oblonga, lanceoladas, atenuadas en la base, nervadura pennada, ligeramente dentadas aunque hay variedades de jardín que son enteras y de textura sedosa.

Tallo erecto y ramificado desde la base. Redondeada por debajo y cuadrangular en la parte superior. Tienden a volverse leñosas y espesas. Tienen un vello recubriendo toda la superficie. Emite flores agrupadas en espigas florales poco densas y tubulares de color blanco, rosa o violeta en verticilos de 6 flores cada uno. Están dispuestas en una cima de 8 radios. Las flores son de tamaño variable y con pedúnculo. La corola tiene de 8 a 10 mm de largo y es de color blanco, rosa o violeta. Son flores bilabiadas. El labio superior está dividido en cuatro lóbulos y el inferior es entero. Tiene un cáliz que está dividido en cinco lóbulos ciliados: los dos anteriores más estrechos y agudos y el superior redondeado y más grande que los demás y queda superpuesto, levantado y desbordado. Tiene 4 estambres que tienen los filamentos y las anteras de color blanco. Los estambres no están dirigidos hacia el labio superior como las otras laminaceas, sino sobre el labio inferior.

Esta planta es muy sensible a las heladas. Rara en estado silvestre. Se encuentra de 0 a 1000 m de altitud pero está mejor en altitudes inferiores, ya que al aumentar la altitud, disminuye el rendimiento en aceites esenciales. Se cultiva únicamente por semillas, que se pueden sembrar en semilleros o macetas en un invernadero a principios o mediados de la primavera. Requiere una posición soleada, aunque en climas de veranos muy calurosos agradece un poco de sombra y suelos fértiles, permeables y húmedos.